L’any 2020, vam iniciar un projecte artístic amb La Central del Circ, En Residència, treballant amb el jovent de l’institut Josep Comas i Solà, al barri de Trinitat Vella. Durant aquest procés, ens vam familiaritzar amb les figures fonamentals del diàbolo, que van servir de base per improvisar en espais públics de Barcelona.
En el procés, vam documentar l’experiència en un blog dedicat. T’animem a visitar-lo si vols aprofundir en aquesta aventura.
Les set figures que venen a continuació són les que vam fer servir en aquell projecte, i cada una porta el vídeo on es veu com es fa, amb un paràgraf al costat que diu per què val la pena aprendre-la.
Les set figures bàsiques del diàbolo, amb un vídeo de cada una
1. Accelerar i corregir
Abans de cap figura has de tenir tres coses, posar el diàbolo en marxa, accelerar-lo i redreçar-lo quan s’inclina, i les tres les fa la mà dominant, mentre que l’altra només aguanta i acompanya. Es manté dret perquè gira, de manera que tot el que faràs després depèn de la velocitat que li donis primer, i amb l’eix tort no n’hi ha cap de les sis figures que vénen després et surti de forma sòlida.
2. Llançar i agafar
Per llançar-lo no empenyis la corda cap amunt, sinó que la tenses obrint els braços cap als costats, i el diàbolo surt de la tensió. Tira’l una mica cap endavant en comptes de cap enrere, que així el veus baixar i el pots anar a trobar. La recepció es fa a prop del pal dominant, baixant el braç mentre el diàbolo cau, cosa que alhora l’agafa, l’accelera i el torna a estabilitzar.
3. Màgic
El màgic es munta encreuant els pals, un a l’horitzontal i l’altre passant per darrere i per sobre fins que la corda forma un triangle on el diàbolo queda atrapat. Per desfer-lo ajuntes les mans, el llances amunt amb una estirada seca i obres els pals mentre és a l’aire, i el nus se’n va sol. Com que muntar-lo porta uns segons, és la primera figura que no perdona anar lent, perquè si el diàbolo no hi arriba amb velocitat s’inclina mentre tu encara estàs teixint.
4. Nusos exteriors i interiors
Els nusos exteriors i interiors són voltes de corda a l’eix que, a diferència del màgic, fas per accelerar, de manera que el diàbolo hi entra a una velocitat i en surt a una altra. Com que els pots encabir enmig d’una seqüència, et treuen de l’obligació d’aturar-ho tot cada vegada que el diàbolo s’apaga, i per això són la figura que allarga totes les altres.
5. Solta de pals amb nus
A la solta de pals deixes anar un pal mentre el diàbolo continua girant, i el nus fet a la corda és el que impedeix que el pal caigui a terra i el que te’l deixa recuperar amb qualsevol de les dues mans. De les set és la primera on el diàbolo va sol un instant, i aquell instant és el que has de fer durar a tot el que ve després.
6. Grinds
Un grind consisteix a deixar el diàbolo en equilibri sobre el pal mentre gira, i l’hi poses llançant-lo i rebent-lo al pal en comptes de a la corda. L’eix frega contra el pal i frena de pressa, de manera que necessita més velocitat que qualsevol de les altres sis. L’equilibri surt de la inclinació del pal, que ha d’apuntar una mica avall si fas el grind a l’esquerre i una mica amunt si el fas al dret.
7. Òrbites
A les òrbites el diàbolo fa la volta sencera al braç o a la cama mentre continua girant a la corda. La de la cama es munta com una acceleració de cercle, sense fer cap nus i amb la cama per sobre de la corda. Com que la volta s’ha de fer sense aturar el ritme que portaves, les òrbites són on es nota si tens l’acceleració resolta o si només la tens apresa.
Aquestes set figures són el punt de partida per establir una relació sòlida amb el diàbolo. Treballar-les amb atenció et permetrà entendre millor el moviment i la connexió amb l’objecte. El procés és constant, i cada figura és una nova oportunitat per seguir aprenent.
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.