Investigació de malabars amb el diàbolo durant la posta de sol.
La música que sona al vídeo és la que escolto mentre vaig fixant la rutina, aquest paisatge sonor que fluctua i rebota em traspassa i que contamina el meu joc generant un una seqüència.
Els rebots que es perden en la llunyania i les textures granuloses apareixen tant en la música com en el joc.
Un Posta de sol
Rebots que es dissolen en l’espai,
les vores es difuminen i el temps s’aprima.
Les textures ressonen a l’aire,
el gra es plega al ritme,
particules que pots atrapar.
Els objectes leviten,
atrapats entre la intenció i el llançament.
Un so empeny,
un moviment respon,
les línies entre ells s’infiniten.
La inèrcia creix,
cap dins i cap enfora,
arrossegant el ritme fins al silenci,
deixant només el pes de l’aire.
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.