Entre maig i octubre de 2016, 326 MORMURS va passar per tres ciutats de Portugal. En cada lloc, la peça es va desplegar de manera diferent. L’estructura es mantenia, però l’entorn i el públic la feien respirar d’una altra manera. Aquí compartim tres moments que ens van ajudar a entendre com s’adapta una proposta escènica al carrer, sense perdre forma ni tensió.
Maig del 2016 » Porto
Só Trengos
Al Festival Trengo, vam actuar al Palácio de Cristal, enmig d’un parc obert amb molt trànsit de vianants. No hi havia separació clara entre escena i públic. Algunes persones s’asseien, d’altres es quedaven de peu, i moltes passaven i tornaven. Aquesta fluïdesa feia que cada moment fos precari i viu. Ens movíem amb el lloc. Amb qui s’hi aturava, amb qui passava, amb la forma del terra.
Maig del 2016 » Vila Real
Festival Ao Contrário
A Vila Real, en el format cabaret del, vam presentar una versió breu de la peça. Era un espai compartit amb altres propostes, molt concentrat. Això ens va fer reajustar l’ordre intern, posar èmfasi en el ritme i afinar com començàvem i acabàvem. L’atenció venia també del context: gent del poble, habituals del festival, i artistes que també miraven. Tot plegat generava una complicitat que es feia notar des del primer minut.
OcTUBRE del 2016 » Viseu
Festival DART
A Viseu, vam actuar al Festival DART, en un espai urbà de pas, amb una geometria molt marcada. El públic s’hi va quedar de peu, envoltant l’escena. El que més va canviar va ser el tempo. Allà els silencis tenien més pes i es podia estirar el gest sense perdre tensió. El públic va donar espai a la peça, i això ens va permetre llegir-la des d’un lloc més pausat.
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.