Recollint material per a Resonant

Aquesta última setmana hem iniciat la recerca per a Resonant, un treball centrat en el diàbolo. L’objectiu ha estat identificar material cru, moviments essencials que serviran com a base per al desenvolupament futur. No es tracta de polir trucs ni de buscar resultats immediats, sinó de trobar allò que ressona, allò que té potencial per transformar-se. A continuació, presento un resum de les idees i conceptes que han emergit durant aquest procés inicial.

Explorant moviments fonamentals

Aquesta fase inicial s’ha centrat en entendre com el diàbolo interactua amb el cos i el ritme. L’exploració ha estat pràctica, buscant moviments que, tot i ser simples, tenen potencial per estructurar-se més endavant. No cerquem resultats tancats, sinó punts de partida que puguin sostenir el treball que vindrà.

Agafada de pals xinesos

Sostenir els pals com si fossin palets xinesos modifica completament la dinàmica del moviment. El control passa al canell, generant trajectòries més circulars i flexibles. Aquesta agafada facilita recepcions més naturals i transicions menys forçades, oferint un major marge d’adaptabilitat. Ens interessa el que aquesta tècnica aporta: precisió sense rigidesa i un control que s’adapta al comportament del diàbolo en temps real.

Envoltoris de trucs

Hem aplicat el concepte d’envelopes propi de la música per analitzar els trucs a través de quatre fases: l’atac (attack), la decadència (decay), la sostenibilitat (sustain) i l’alliberament (release). L’atac és el llançament inicial, el moment on es genera l’energia que impulsa el moviment. La decadència marca el punt més alt, el clímax del truc. La sostenibilitat es fixa en la caiguda, en com el moviment comença a perdre intensitat però es manté present. L’alliberament és la retenció final, el tancament que permet preparar el pas cap a la següent acció.

Aquesta perspectiva ens ha ajudat a veure els trucs que ja fèiem d’una manera completament diferent, analitzant-ne el ritme intern per ajustar-ne les dinàmiques i trobar noves possibilitats d’evolució.

Swings de diàbolo i pal

Hem explorat l’aplicació dels swings, un concepte provinent del treball amb masses i pois, al diàbolo. Probant dues variants: fent que el diàbolo actuï com l’extrem del moviment o que ho faci el pal. Aquesta aproximació ens ha permès generar mini sols i oscil·lacions tant de corda com de pal, obrint noves dinàmiques i ritmes dins del mateix sistema.

L’alternança entre els dos extrems redefineix el pes i la trajectòria, aportant variacions subtils però significatives a la manera com controlem i interpretem el moviment.

Tirabuixó de cama amb alliberament del pal

En aquest moviment, és la cama la que gira al voltant de la corda, com si desenroscés una tapa o seguís el traç d’un tirabuixó. Aquesta acció crea una torsió controlada que culmina amb l’alliberament del pal. El desplaçament de la cama al voltant de la corda dona lloc a un moviment precís i estructurat, on la tensió generada es descarrega de manera fluida en el moment de l’alliberament.

Construcció de composició visual

Vam anar més enllà dels trucs individuals per explorar com els diàbolos poden donar forma a l’espai. Aquest treball no tracta del malabarisme com una sèrie de moviments, sinó com una manera de construir i trencar patrons. Ens vam centrar en les disposicions, la simetria i l’equilibri entre la quietud i el moviment. Aquests exercicis ens van permetre pensar en el malabarisme com una cosa més gran que el moment del truc en si mateix, connectant els objectes, el cos i l’entorn en un ritme visual compartit.

Simetries amb la mà no activa

La mà no activa sovint queda en segon pla, però hem volgut explorar com pot contribuir a l’equilibri i la simetria del moviment. La seva presència pot generar un diàleg visual amb la mà activa, creant gestos que acompanyen i amplifiquen el ritme general. Aquesta exploració posa en relleu el valor de la mà no activa, no com a element secundari, sinó com a part integradora del moviment global.

Paisatges amb quinze diàbolos

Aquest concepte converteix el malabarisme en un estudi de l’espai i la forma. Amb quinze diàbolos, els vam disposar en estructures estàtiques i en moviment, centrant-nos en com ocupen i transformen l’espai que els envolta. No són patrons tradicionals de malabarisme, sinó composicions visuals que ressalten l’equilibri, la densitat i l’alineació. L’objectiu és crear un sentit de moviment a través de la col·locació i la interacció, tractant els diàbolos com elements d’un paisatge espacial més gran. Es tracta de com els objectes es relacionen entre si, amb l’intèrpret i amb l’entorn, creant un llenguatge visual dinàmic però compost.

Equilibri de banderes buides

L’enfocament de “Banderes Buida” se centra a crear formes geomètriques netes utilitzant la corda del diàbolo i els pals. L’èmfasi està en la tensió i l’equilibri, amb un moviment mínim, permetent que les eines formin estructures que ressalten l’espai negatiu. En aquest concepte, l’intèrpret dona forma i sosté aquestes formacions, creant moments d’immobilitat que contrasten amb seqüències més dinàmiques. No es tracta de malabarisme en moviment, sinó d’emmarcar el diàbolo i les eines dins d’una composició visual controlada.

Fotos d’aquesta entrada de Teresa Santos i Dídac Gilabert