{"id":21754,"date":"2026-09-15T23:07:29","date_gmt":"2026-09-15T21:07:29","guid":{"rendered":"https:\/\/troposfera.xyz\/?p=21754"},"modified":"2026-09-15T23:41:10","modified_gmt":"2026-09-15T21:41:10","slug":"el-malabart-contra-les-cordes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/blog\/el-malabart-contra-les-cordes\/","title":{"rendered":"El malabar contra les cordes"},"content":{"rendered":"\n

Quan una disciplina f\u00edsica busca suport i respecte, sovint els acaba trobant en una federaci\u00f3, un marcador i uns Jocs Ol\u00edmpics, com ha passat amb l’skate i l’escalada. Si les competicions i els concursos de malabars guanyen for\u00e7a, les institucions els reconeixen i arriben als Jocs, quin impacte tindr\u00e0 en els malabars?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els malabars ja tenen federaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

L’any 2000, Jason Garfield, que feia anys que era membre de l’International Jugglers’ Association, va fundar la World Juggling Federation per tractar els malabars com un esport. La WJF es presenta com l’\u00fanica organitzaci\u00f3 del m\u00f3n dedicada a promoure els malabars com a esport, el 2005 va sortir per primer cop a ESPN2 i ha anunciat que vol crear una prova de malabars als Jocs Ol\u00edmpics<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els campionats de malabars venen de lluny, perqu\u00e8 l’IJA en fa des del 1969, amb medalles i premis en met\u00e0l\u00b7lic, i la WJF reparteix els participants en nivells, de j\u00fanior a avan\u00e7at, i els fa competir en proves com la resist\u00e8ncia. A Europa els malabars van cr\u00e9ixer d’una altra manera<\/strong>, i la primera European Juggling Convention, a Brighton el 1978, va reunir onze persones de cinc pa\u00efsos, mentre que avui hi van entre tres mil i set mil malabaristes de m\u00e9s de cinquanta pa\u00efsos a compartir tallers, jocs i espectacles, amb molt poc pes de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Qui escriu el codi decideix qu\u00e8 es practica<\/h2>\n\n\n\n

A la WJF cada figura t\u00e9 un valor de dificultat que surt d’una base de dades, i a les proves principals cada malabarista presenta un m\u00e0xim de vint figures per objecte, que nom\u00e9s sumen si les fa b\u00e9 i en l’ordre que ha entregat. Els jutges parteixen de 10 punts i en treuen entre mig punt i un per cada caiguda, 0,2 per cada xoc entre objectes i 0,05 per un moviment de peus massa gran, i si veuen mala forma retallen un 10 % de la dificultat total. A la prova lliure la dificultat pesa un 75 % i l’originalitat un 25 %, de tota la rutina nom\u00e9s compta la figura que m\u00e9s puntua, i la roba ha de ser esportiva, de color llis i amb tres colors com a m\u00e0xim.<\/p>\n\n\n\n

Quan una federaci\u00f3 posa un marcador als malabars, decideix qu\u00e8 compta i qu\u00e8 no, i qui competeix acaba practicant el que suma punts<\/strong> i parlant de nivells, de r\u00e8cords i de campions. A la setena edici\u00f3 de la WJF, el 2011, van proclamar campi\u00f3 en Doug Sayers i despr\u00e9s van haver de rectificar, perqu\u00e8 havien comptat malament i Vova tenia m\u00e9s punts, i tot el que havien fet tots dos davant del p\u00fablic va quedar resolt en una suma. A troposfera.xyz fem servir la paraula malabarista per a qualsevol persona que practica, sigui quin sigui el nivell, precisament per no repartir la gent en categories.<\/p>\n\n\n\n

La gimn\u00e0stica r\u00edtmica fa servir maces, igual que els malabars, i les gimnastes competeixen amb un codi de puntuaci\u00f3 que escriu la Federaci\u00f3 Internacional de Gimn\u00e0stica i que canvia despr\u00e9s de cada cicle ol\u00edmpic. La nota suma dificultat, execuci\u00f3 i fins i tot art, per\u00f2 per a la dificultat nom\u00e9s compten els elements que s\u00f3n al codi<\/strong>, de manera que les gimnastes entrenen sobretot els que en valen m\u00e9s i deixen fora el que el codi no reconeix. Quan la gimn\u00e0stica art\u00edstica va reformar el seu codi el 2006, hi va haver qui va denunciar que afavoria la dificultat extrema per sobre de la forma.<\/p>\n\n\n\n

On queda l’individu dins d’un discurs imposat pel que puntua?<\/strong> Qui defineix qu\u00e8 puntua, i ho fa perqu\u00e8 \u00e9s la seva especialitat? Una figura de malabars diu qui l’ha feta i com l’ha feta, i per aix\u00f2 els malabars s\u00f3n expressi\u00f3 i identitat, mentre que l’esport mesura l’execuci\u00f3 per poder competir, i per a nosaltres s\u00f3n col\u00b7laboraci\u00f3 i expressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els malabars han de cr\u00e9ixer a la seva manera, lliures com a forma d’expressi\u00f3 art\u00edstica i d’identitat, omplint places, carrers, teatres i museus en comptes de pistes de competici\u00f3.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’skate i l’escalada ja hi han passat<\/h2>\n\n\n\n

El 3 d’agost del 2016 el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional va aprovar l’skate i l’escalada<\/strong> per als Jocs de T\u00f2quio, juntament amb el surf, el karate, el beisbol i el softbol, i a Los Angeles 2028 l’skate passar\u00e0 a ser un esport fix del programa. La mateixa cultura skater havia vist durant anys els Jocs com una cosa massa convencional, i les seves organitzacions no van fer gaire campanya per entrar-hi. A l’escalada, la federaci\u00f3 internacional va acceptar per a T\u00f2quio un format que barrejava velocitat, bloc i dificultat perqu\u00e8 nom\u00e9s li donaven una medalla per g\u00e8nere, i Lynn Hill el va comparar amb demanar a un corredor de mig fons que corri l’esprint, mentre que Adam Ondra va dir que qualsevol cosa seria millor que aquella combinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Des que hi s\u00f3n, la gent mira l’skate i l’escalada amb un altre estatus, i a mi em sembla una desgr\u00e0cia que expressions culturals i art\u00edstiques tan nobles hagin de passar per aqu\u00ed perqu\u00e8 alg\u00fa les respecti. Els malabars, l’skate i l’escalada s\u00f3n activitats f\u00edsiques, i exigir-los que siguin esportives o competitives perqu\u00e8 rebin suport i respecte \u00e9s un error que la societat repeteix sistem\u00e0ticament. Necessitem l’esport per validar els malabars?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La classificaci\u00f3 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies fora de la pista, perqu\u00e8 quan els malabars compten com a esport depenen dels departaments d’esports, els practiquem als poliesportius i queden fora dels pressupostos, de les programacions i de les sales de cultura. Els malabars han de cr\u00e9ixer a la seva manera, sense repetir els errors de l’skate, lliures com a forma d’expressi\u00f3 art\u00edstica i d’identitat, omplint places, carrers, teatres i museus en comptes de pistes de competici\u00f3. Per aix\u00f2 a Balaguer hem obert POLS, una trobada art\u00edstica on fem malabars al costat d’altres disciplines i on els reivindiquem com a art.<\/p>\n\n\n\n

Figures que es comparteixen<\/h2>\n\n\n\n

Amb el siteswap escrivim cada figura amb n\u00fameros segons el temps que passa cada objecte a l’aire, de manera que una cascada de tres pilotes \u00e9s un 3 i un 531 reparteix les mateixes tres pilotes d’una altra manera, i els dos n\u00fameros descriuen la figura sense posar-la per sobre de l’altra. Les figures porten el nom de qui les va trobar, com el Mills Mess, que ve de Steve Mills, i tothom les pot aprendre i canviar sense demanar perm\u00eds, perqu\u00e8 l’autoria i l’\u00fas s\u00f3n coses separades<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Fa anys, quan les eines eren unes altres, buscava a m\u00e0, en un paper i amb n\u00fameros binaris, com passar d’un estat a un altre amb tres di\u00e0bolos, i aix\u00ed vaig veure que amb tres di\u00e0bolos pots fer molts m\u00e9s ritmes que un 333 o un 51 i vaig fer unes taules de transici\u00f3 per canviar-ne quan vull. El siteswap de di\u00e0bolo que va desenvolupar la gent de Diabology tracta la corda com una sola m\u00e0, i com que en la meva manera de fer anar el di\u00e0bolo hi ha llan\u00e7aments paral\u00b7lels i di\u00e0bolos que tornen a la mateixa m\u00e0, n’he anat fent una adaptaci\u00f3 que \u00e9s a Diabolo Siteswap, oberta perqu\u00e8 qualsevol la pugui fer servir i continuar.<\/p>\n\n\n\n

Amb la Teresa Santos vam fer Dame du Cirque, un espectacle de di\u00e0bolos compartits, i preparant-lo vam veure que la major part del que f\u00e8iem era compartir els di\u00e0bolos m\u00e9s que passar-los, i des d’aleshores en diem sharing, perqu\u00e8 quan passes un objecte la responsabilitat canvia de mans i quan el comparteixes el patr\u00f3 \u00e9s de tots dos mentre dura.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres preferim defensar els malabars com un art obert, on el que veus \u00e9s el que passa i on el coneixement va de m\u00e0 en m\u00e0 de manera bastant horitzontal, i per aix\u00f2 no volem que una federaci\u00f3 els reparteixi en medalles, nivells i minuts de televisi\u00f3. Practico en un poliesportiu perqu\u00e8 \u00e9s on hi ha prou al\u00e7ada per llan\u00e7ar, i el que hi trobo ho escric, ho comparteixo i ho deixo a la vista perqu\u00e8 alg\u00fa altre ho pugui continuar, com ha crescut sempre qualsevol art. Cap a on anem ho decidim els qui practiquem<\/strong>, cada vegada que triem una pla\u00e7a, un teatre o una pista.<\/p>\n\n\n\n

\n

Quan una disciplina f\u00edsica busca suport i respecte, sovint els acaba trobant en una federaci\u00f3, un marcador i uns Jocs Ol\u00edmpics, com ha passat amb l’skate i l’escalada. Si les competicions i els concursos de malabars guanyen for\u00e7a, les institucions els reconeixen i arriben als Jocs, quin impacte tindr\u00e0 en els malabars<\/p>\n\n\n\n

L’any 2000, Jason Garfield, que feia anys que era membre de l’International Jugglers’ Association, va fundar la World Juggling Federation per tractar els malabars com un esport. La WJF es presenta com l’\u00fanica organitzaci\u00f3 del m\u00f3n dedicada a promoure els malabars com a esport, el 2005 va sortir per primer cop a ESPN2 i ha anunciat que vol crear una prova de malabars als Jocs Ol\u00edmpics.<\/p>\n\n\n\n

Els campionats de malabars venen de lluny, perqu\u00e8 l’IJA en fa des del 1969, amb medalles i premis en met\u00e0l\u00b7lic, i la WJF reparteix els participants en nivells, de j\u00fanior a avan\u00e7at, i els fa competir en proves com la resist\u00e8ncia. A Europa els malabars van cr\u00e9ixer d’una altra manera, i la primera European Juggling Convention, a Brighton el 1978, va reunir onze persones de cinc pa\u00efsos, mentre que avui hi van entre tres mil i set mil malabaristes de m\u00e9s de cinquanta pa\u00efsos a compartir tallers, jocs i espectacles, amb molt poc pes de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A la WJF cada figura t\u00e9 un valor de dificultat que surt d’una base de dades, i a les proves principals cada malabarista presenta un m\u00e0xim de vint figures per objecte, que nom\u00e9s sumen si les fa b\u00e9 i en l’ordre que ha entregat. Els jutges parteixen de 10 punts i en treuen entre mig punt i un per cada caiguda, 0,2 per cada xoc entre objectes i 0,05 per un moviment de peus massa gran, i si veuen mala forma retallen un 10 % de la dificultat total. A la prova lliure la dificultat pesa un 75 % i l’originalitat un 25 %, de tota la rutina nom\u00e9s compta la figura que m\u00e9s puntua, i la roba ha de ser esportiva, de color llis i amb tres colors com a m\u00e0xim.<\/p>\n\n\n\n

Quan una federaci\u00f3 posa un marcador als malabars, decideix qu\u00e8 compta i qu\u00e8 no, i qui competeix acaba practicant el que suma punts i parlant de nivells, de r\u00e8cords i de campions. A la setena edici\u00f3 de la WJF, el 2011, van proclamar campi\u00f3 en Doug Sayers i despr\u00e9s van haver de rectificar, perqu\u00e8 havien comptat malament i Vova tenia m\u00e9s punts, i tot el que havien fet tots dos davant del p\u00fablic va quedar resolt en una suma. A troposfera.xyz fem servir la paraula malabarista per a qualsevol persona que practica, sigui quin sigui el nivell, precisament per no repartir la gent en categories.<\/p>\n\n\n\n

La gimn\u00e0stica r\u00edtmica fa servir maces, igual que els malabars, i les gimnastes competeixen amb un codi de puntuaci\u00f3 que escriu la Federaci\u00f3 Internacional de Gimn\u00e0stica i que canvia despr\u00e9s de cada cicle ol\u00edmpic. La nota suma dificultat, execuci\u00f3 i fins i tot art, per\u00f2 per a la dificultat nom\u00e9s compten els elements que s\u00f3n al codi, de manera que les gimnastes entrenen sobretot els que en valen m\u00e9s i deixen fora el que el codi no reconeix. Quan la gimn\u00e0stica art\u00edstica va reformar el seu codi el 2006, hi va haver qui va denunciar que afavoria la dificultat extrema per sobre de la forma.<\/p>\n\n\n\n

On queda l’individu dins d’un discurs imposat pel que puntua?<\/strong> Qui defineix qu\u00e8 puntua, i ho fa perqu\u00e8 \u00e9s la seva especialitat? Una figura de malabars diu qui l’ha feta i com l’ha feta, i per aix\u00f2 els malabars s\u00f3n expressi\u00f3 i identitat, mentre que l’esport mesura l’execuci\u00f3 per poder competir, i per a nosaltres s\u00f3n col\u00b7laboraci\u00f3 i expressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els malabars han de cr\u00e9ixer a la seva manera, lliures com a forma d’expressi\u00f3 art\u00edstica i d’identitat, omplint places, carrers, teatres i museus en comptes de pistes de competici\u00f3.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El 3 d’agost del 2016 el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional va aprovar l’skate i l’escalada per als Jocs de T\u00f2quio, juntament amb el surf, el karate, el beisbol i el softbol, i a Los Angeles 2028 l’skate passar\u00e0 a ser un esport fix del programa. La mateixa cultura skater havia vist durant anys els Jocs com una cosa massa convencional, i les seves organitzacions no van fer gaire campanya per entrar-hi. A l’escalada, la federaci\u00f3 internacional va acceptar per a T\u00f2quio un format que barrejava velocitat, bloc i dificultat perqu\u00e8 nom\u00e9s li donaven una medalla per g\u00e8nere, i Lynn Hill el va comparar amb demanar a un corredor de mig fons que corri l’esprint, mentre que Adam Ondra va dir que qualsevol cosa seria millor que aquella combinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Des que hi s\u00f3n, la gent mira l’skate i l’escalada amb un altre estatus, i a mi em sembla una desgr\u00e0cia que expressions culturals i art\u00edstiques tan nobles hagin de passar per aqu\u00ed perqu\u00e8 alg\u00fa les respecti. Els malabars, l’skate i l’escalada s\u00f3n activitats f\u00edsiques, i exigir-los que siguin esportives o competitives perqu\u00e8 rebin suport i respecte \u00e9s un error que la societat repeteix sistem\u00e0ticament. Necessitem l’esport per validar els malabars?<\/p>\n\n\n\n

La classificaci\u00f3 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies fora de la pista, perqu\u00e8 quan els malabars compten com a esport depenen dels departaments d’esports, els practiquem als poliesportius i queden fora dels pressupostos, de les programacions i de les sales de cultura. Els malabars han de cr\u00e9ixer a la seva manera, sense repetir els errors de l’skate, lliures com a forma d’expressi\u00f3 art\u00edstica i d’identitat, omplint places, carrers, teatres i museus en comptes de pistes de competici\u00f3. Per aix\u00f2 a Balaguer hem obert POLS, una trobada art\u00edstica on fem malabars al costat d’altres disciplines i on els reivindiquem com a art.<\/p>\n\n\n\n

Amb el siteswap escrivim cada figura amb n\u00fameros segons el temps que passa cada objecte a l’aire, de manera que una cascada de tres pilotes \u00e9s un 3 i un 531 reparteix les mateixes tres pilotes d’una altra manera, i els dos n\u00fameros descriuen la figura sense posar-la per sobre de l’altra. Les figures porten el nom de qui les va trobar, com el Mills Mess, que ve de Steve Mills, i tothom les pot aprendre i canviar sense demanar perm\u00eds, perqu\u00e8 l’autoria i l’\u00fas s\u00f3n coses separades.<\/p>\n\n\n\n

Fa anys, quan les eines eren unes altres, buscava a m\u00e0, en un paper i amb n\u00fameros binaris, com passar d’un estat a un altre amb tres di\u00e0bolos, i aix\u00ed vaig veure que amb tres di\u00e0bolos pots fer molts m\u00e9s ritmes que un 333 o un 51 i vaig fer unes taules de transici\u00f3 per canviar-ne quan vull. El siteswap de di\u00e0bolo que va desenvolupar la gent de Diabology tracta la corda com una sola m\u00e0, i com que en la meva manera de fer anar el di\u00e0bolo hi ha llan\u00e7aments paral\u00b7lels i di\u00e0bolos que tornen a la mateixa m\u00e0, n’he anat fent una adaptaci\u00f3 que \u00e9s a Diabolo Siteswap, oberta perqu\u00e8 qualsevol la pugui fer servir i continuar.<\/p>\n\n\n\n

Amb la Teresa Santos vam fer Dame du Cirque, un espectacle de di\u00e0bolos compartits, i preparant-lo vam veure que la major part del que f\u00e8iem era compartir els di\u00e0bolos m\u00e9s que passar-los, i des d’aleshores en diem sharing, perqu\u00e8 quan passes un objecte la responsabilitat canvia de mans i quan el comparteixes el patr\u00f3 \u00e9s de tots dos mentre dura.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres prferim defensar els malabars com un art obert, on el que veus \u00e9s el que passa i on el coneixement va de m\u00e0 en m\u00e0 de manera bastant horitzontal, i per aix\u00f2 no volem que una federaci\u00f3 els reparteixi en medalles, nivells i minuts de televisi\u00f3. Practico en un poliesportiu perqu\u00e8 \u00e9s on hi ha prou al\u00e7ada per llan\u00e7ar, i el que hi trobo ho escric, ho comparteixo i ho deixo a la vista perqu\u00e8 alg\u00fa altre ho pugui continuar, com ha crescut sempre qualsevol art. Cap a on anem ho decidim els qui practiquem, cada vegada que triem una pla\u00e7a, un teatre o una pista.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan una disciplina f\u00edsica busca suport i respecte, sovint els acaba trobant en una federaci\u00f3, un marcador i uns Jocs Ol\u00edmpics, com ha passat amb l’skate i l’escalada. Si les […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_EventAllDay":false,"_EventTimezone":"","_EventStartDate":"","_EventEndDate":"","_EventStartDateUTC":"","_EventEndDateUTC":"","_EventShowMap":false,"_EventShowMapLink":false,"_EventURL":"","_EventCost":"","_EventCostDescription":"","_EventCurrencySymbol":"","_EventCurrencyCode":"","_EventCurrencyPosition":"","_EventDateTimeSeparator":"","_EventTimeRangeSeparator":"","_EventOrganizerID":[],"_EventVenueID":[],"_OrganizerEmail":"","_OrganizerPhone":"","_OrganizerWebsite":"","_VenueAddress":"","_VenueCity":"","_VenueCountry":"","_VenueProvince":"","_VenueState":"","_VenueZip":"","_VenuePhone":"","_VenueURL":"","_VenueStateProvince":"","_VenueLat":"","_VenueLng":"","_VenueShowMap":false,"_VenueShowMapLink":false,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"landing_loop":[],"location":[],"project":[],"class_list":["post-21754","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-performance"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21754"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21754\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21774,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21754\/revisions\/21774"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21754"},{"taxonomy":"landing_loop","embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/landing_loop?post=21754"},{"taxonomy":"location","embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/location?post=21754"},{"taxonomy":"project","embeddable":true,"href":"https:\/\/troposfera.xyz\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/project?post=21754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}