Entrenar al carrer \u00e9s una part de la cultura dels malabars, de la mateixa manera que el skate, el breakdance o l’acrob\u00e0cia han constru\u00eft la seva identitat en l’espai p\u00fablic, fora de les institucions i dels espais dissenyats per al consum. Jo entreno al carrer des que vaig comen\u00e7ar, i la pla\u00e7a o el parc han estat sempre el lloc natural on posar les hores.<\/p>\n\n\n\n
Cada cop hi ha m\u00e9s arquitectura hostil a les ciutats: bancs amb bra\u00e7os al mig, superf\u00edcies irregulars, c\u00e0meres, normatives que regulen l’\u00fas de places i parcs. Practicar malabars en un espai p\u00fablic no privatitzat \u00e9s una opci\u00f3 pol\u00edtica, en el sentit que reivindica el carrer com a lloc on la gent pot fer coses, aprendre, equivocar-se i trobar-se, sense pagar entrada ni demanar perm\u00eds. \u00c9s on molta gent comen\u00e7a, i \u00e9s on la pr\u00e0ctica t\u00e9 una dimensi\u00f3 social que un estudi o una sala no pot replicar: quan entrenes en una pla\u00e7a i alg\u00fa s’atura a mirar, o quan coincideixes amb altres persones que fan el seu propi entrenament, hi ha un intercanvi que en un espai interior no passa de la mateixa manera.<\/p>\n\n\n\n
El que busco quan entreno fora \u00e9s una pla\u00e7a tranquil\u00b7la, abrigada del vent i amb bona il\u00b7luminaci\u00f3 a la nit, perqu\u00e8 el vent afecta molt la pr\u00e0ctica, sobretot amb el di\u00e0bolo, on un cop d’aire en el moment equivocat canvia completament la traject\u00f2ria i converteix una sessi\u00f3 productiva en una sessi\u00f3 de perseguir objectes pel terra, i amb el temps aprens quins espais de la teva ciutat funcionen i en quines condicions: quins racons queden protegits quan bufa de llevant, quina pla\u00e7a t\u00e9 la millor llum artificial a partir de les vuit. La llum de nit importa m\u00e9s del que sembla, no tant per veure les pilotes sin\u00f3 per llegir el moviment amb precisi\u00f3 i detectar errors de traject\u00f2ria que amb mala llum no apareixen fins que la pilota ja ha caigut.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha una qualitat espec\u00edfica de l’entrenament a l’exterior que ve de la imprevisibilitat: el so ambient, la gent que passa, la irregularitat del terra, les ombres que canvien, tots factors que en una sala no existeixen i que a l’exterior formen part de la sessi\u00f3. Alguns dies distreuen i obliguen a trobar una concentraci\u00f3 diferent, d’altres afinen la pr\u00e0ctica d’una manera que un entorn controlat no genera, perqu\u00e8 el cos apr\u00e8n a compensar condicions variables i aix\u00f2 es trasllada a la t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n
El soroll ambient \u00e9s un factor que es pot gestionar, i escoltar m\u00fasica espec\u00edfica mentre s’entrena ajuda a mantenir el focus quan hi ha massa est\u00edmuls al voltant. Al llarg del temps he anat construint llistes de reproducci\u00f3 pensades per a sessions d’entrenament<\/a>, on el ritme, la densitat sonora i l’estructura de les peces afecten directament la qualitat de la sessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n No tot s’entrena igual a l’exterior. Quan el que vull \u00e9s treballar t\u00e8cnica de di\u00e0bolo o anelles, un espai interior \u00e9s m\u00e9s adequat, perqu\u00e8 amb objectes que el clima afecta tant, el vent o la humitat dificulten fixar errors de t\u00e8cnica amb precisi\u00f3. Un cop els trucs estan consolidats, l’exterior \u00e9s on es proven en condicions m\u00e9s adverses: veure com responen quan el terra \u00e9s irregular, quan hi ha vent lleuger, quan la llum no \u00e9s perfecta.<\/p>\n\n\n\n