El record de la nostra estada a la Trobada de Malabars de Pradoluengo va ser un cap de setmana ple d’emocions, rialles i connexions humanes que encara perduren als nostres cors. Permeteu-nos compartir amb vosaltres la crònica d’aquells dies en què l’art del circ es va entrellaçar amb l’essència mateixa de la nostra existència. Podeu saber més sobre ells a Instagram.
Dissabte, davant un públic expectant, vam tenir el privilegi de presentar un fragment del nostre espectacle Dame du Cirque, una actuació on vam compartir el diàbolo sense aturar-nos.
Diumenge al matí, ens vam dirigir a la plaça on impartiríem un taller de diàbolo. Els participants, amb ganes d’aprendre, es van congregar al nostre voltant, implicats i decidits a aprendre.
Pradoluengo, amb el seu encant rural i la seva atmosfera familiar, havia deixat una empremta inesborrable en nosaltres. Cada pas pels seus carrers, cada conversa compartida amb artistes i amants del circ semblava evocar un temps més càlid i senzill. La connexió humana que es forjava a través de l’art ens recordava la importància de la comunitat, de trobar-nos cara a cara i compartir experiències en un món cada cop més digitalitzat i aïllat.
Amb el cor ple de gratitud, vam deixar Pradoluengo portant amb nosaltres les abraçades, els somriures i els records més preuats. La Trobada de Circ havia estat molt més que un esdeveniment; havia estat un catalitzador d’emocions, una invitació a la introspecció i una afirmació de la bellesa i el significat que es pot trobar en les connexions humanes més genuïnes.
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.