Fa un parell d’anys, vaig començar a experimentar amb diferents materials per crear pals de malabars que responguessin millor a les necessitats de moviment i durabilitat. Durant aquest procés, també vaig adonar-me que el disseny del mànec era tan important com els materials. Des del principi, tenia clar que volia un mànec més ample per diverses raons que he anat comprovant amb la pràctica. Ara, després de diverses proves i millores, tinc noves versions que vull compartir.
D’entrada, un diàmetre més gran fa que els pals es vegin millor a l’escenari, cosa essencial per a actuacions. A més, he notat que els llençaments són més estables i els vols en les soltes tenen una trajectòria més controlada, especialment en el meu estil de joc.
Pel que fa al pes, tot i que molta gent busca pals lleugers, a mi, amb un joc més pausat, no em molesta treballar amb pals d’entre 90 i 120 grams el parell. De fet, aquesta mica de pes extra aporta més presència en l’aire i m’ajuda a sentir millor el moviment.
Un altre aspecte que no m’esperava és que, un cop m’he acostumat a un grip més gruixut, he notat menys fatiga muscular. En lloc de mantenir les mans tancades en excés, el mànec ample permet una postura més natural i ergonòmica, cosa que es tradueix en sessions més còmodes i menys tensió a llarg termini.
Aquestes són algunes de les raons per les quals he apostat per aquest disseny, i fins ara, els resultats han estat molt positius.
Index
Proves amb diferents materials
Fins ara, havia utilitzat principalment fibra de vidre de 7,9 mm, amb un diàmetre interior de 3 mm. Sempre m’ha semblat un material equilibrat entre flexibilitat i control, però volia explorar opcions més lleugeres i resistents.
Després de l’EJC a Portugal, vaig començar a provar els Play D-LITE 7075. M’han funcionat bé, però la punta d’alumini trencava la corda amb el temps. L’he substituït per una de goma, com en els meus dissenys, i la diferència ha estat notable.
També he estat experimentant amb fibra de carboni de 8 mm i tinc pendent provar-ne uns de 10 mm. La reducció de pes amb el carboni es nota de seguida i són molt millors per entrenar tècnica amb múltiples diàbolos, ja que tens més sensació del que passa a la corda i n’augmenta la precisió.
Comparant materials: alumini, fibra de carboni i fibra de vidre
Cada material té un comportament diferent:
- Alumini: Sòlid i poc flexible, dona una sensació de control, però pot ser més agressiu amb la corda.
- Fibra de carboni: Molt lleugera i reactiva, però potser massa flexible per a certs estils.
- Fibra de vidre: Un punt intermig entre els dos anteriors, amb un equilibri interessant entre rigidesa i adaptabilitat.
L’impacte del diàmetre en l’ús i la resistència
El diàmetre del tub, tant interior com exterior, afecta la manera com es comporten els pals.
- Tubs amb parets gruixudes, com els de fibra de vidre, obliguen a passar un sol fil de punta a punta i són més resistents.
- Tubs amb parets primes, com els de carboni o alumini, permeten fer nusos interns i reduir el consum de corda, un truc que feia molt temps que no podia fer servir.
Conec gent que ha partit pals de carboni de 10 mm (Sundia), però jo faig servir fibra de carboni de 8 mm i encara no n’he trencat cap.
També he notat diferències en l’estabilitat:
- Els pals de 10 mm tenen llençaments més estables i es veuen millor.
- Els de 8 mm poden facilitar els grinds o permetre trucs específics com locks al mig del pal.
Amb el temps he notat que el mànec cònic de 16-24 mm pot ser massa doble per fer malabars amb el diàbolo. Un mànec de 14-18 mm podria ser més pràctic i ergonòmic per a pals que agafes durant tanta estona.
Amb pals de parets fines, es poden fer nusos interns per fixar la corda dins del tub, reduint-ne el desgast i allargant-ne la durabilitat en cada canvi.
Comparativa del material Play vs. Henry’s
Els mànecs i knobs són claus en l’experiència dels pals de malabars. Com que l’ànima dels pals sol ser més fina i només posem contrapesos als extrems, és important que els mànecs siguin rígids per garantir control i estabilitat.
Els mànecs
Els mànecs de Play són més rígids. Dins de la seva gamma, els Wrapped handles tenen una paret més fina i poden trencar-se amb usos intensius. Recomano els Smooth handles que son mes resitents. En canvi, els mànecs de Henry’s són més tous i flexibles, cosa que no m’agrada tant per al diàbolo.
Els knobs
Pel que fa als knobs, els de Henry’s són més lleugers (5 g), ideals per a pals àgils. Els de Play són més pesats (7,5 g), però amaguen millor el nus de la corda pot millorar alguns equilibrs.
Connectors impresos en 3D i solucions per a l’encaix central
Per unir els pals amb els mànecs, vaig dissenyar uns connectors amb impressió 3D, dels quals ja vaig parlar en una entrada anterior del blog. Aquesta solució permet personalitzar fàcilment la connexió i adaptar-la segons les necessitats de cada model.
Tot i això, per a l’encaix central, el que més m’ha convençut fins ara són els taps de vis sintètics tallats per la meitat. Ofereixen un bon equilibri entre fermesa i flexibilitat, i ajuden a mantenir una connexió estable sense afegir massa pes ni rigidesa innecessària.
Què ve després?
Amb aquestes proves en marxa, tinc ganes de continuar ajustant els dissenys i explorar noves combinacions de materials. Una de les idees que tinc en ment és provar un mànec lleugerament més estret. Ara mateix, el pal va de 20 mm a 24 mm, però podria ser interessant explorar una transició de 16 mm a 20 mm. Aquesta reducció podria fer que el control fos més precís sense perdre comoditat, i en el cas del diàbolo, podria resultar encara més pràctic.
També m’agradaria trobar temps per visitar Itàlia i col·laborar en la millora d’aquests pals amb Play.
Si has estat experimentant amb pals de malabars, m’encantaria conèixer la teva experiència! Creus que el pes i la flexibilitat són factors clau en el teu joc? T’agradaria un mànec més fi per a certs usos? Deixa el teu comentari i compartim idees!
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.