Investigació de malabars amb el diàbolo durant la posta de sol.
La música que sona al vídeo és la que escolto mentre vaig fixant la rutina, aquest paisatge sonor que fluctua i rebota em traspassa i que contamina el meu joc.
Els rebots que es perden en la llunyania i les textures granuloses apareixen tant en la música com en el joc.
Jo hi construeixo una seqüència.
Fins que la llum deixi
El cos s’hi posa.
La memòria s’activa.
La música obre escletxa.
El so arrossega records.
El moviment,
el moviment surt,
surt de dins.
Li costa.
Les mans responen.
La corda vibra,
el diàbolo marca el temps.
La llum baixa, abdicant del seu protagonisme.
S’hi està bé,
tot s’esvaeix,
poc a poc,
sense presses,
Sense final…
Demà tornarà.
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.