Des que investigo amb el diàbolo, una de les preguntes que torna és com descriure el que passa amb prou precisió per poder-ho repetir, variar i ensenyar. La notació de siteswap cobreix els llançaments, però no descriu l’orientació de l’objecte ni la relació entre el cos i l’espai, i quan vols trobar figures noves de forma sistemàtica, la manca d’un sistema de referència espacial fa que moltes combinacions quedin sense explorar perquè no hi ha manera d’escriure-les.
El sistema XYZ neix d’aquesta necessitat. Faig servir X, Y i Z per descriure l’orientació del malabarista i x, y i z per descriure la posició i la direcció de l’objecte respecte al cos. La combinació dels dos eixos permet descriure qualsevol posició i trajectòria que un objecte pot recórrer, i el signe positiu o negatiu concreta la direcció del moviment al llarg de cada eix. L’article sobre terminologia XYZ aplicada al diàbolo horitzontal il·lustra com el sistema permet repensar fins i tot els noms que fem servir per descriure estils existents.
El que fa útil el sistema és que, a partir d’unes poques variables, el nombre de combinacions possibles creix ràpidament. Amb les taules que he desenvolupat per al diàbolo, les masses, les boles i els anells, una sola entrada amb quatre paràmetres, l’orientació de l’objecte, la direcció del moviment, la posició del cos i el tipus d’agafada, genera més de 52.000 combinacions entre llençaments corporals i recollides corporals. La majoria d’aquestes combinacions ningú les ha provat mai, i per això les taules són una eina de recerca, un lloc on agafar-se per descobrir figures que el cos encara no coneix.
El cos humà és simètric respecte als plans X i Z, cosa que genera propietats específiques en els llançaments que creuen aquests plans. Una massa que creua el pla X arriba plana fins i tot quan la notació indica una rotació completa, perquè la simetria del cos absorbeix part de la rotació. Entendre on el sistema genera aquests efectes forma part del treball, i és precisament en aquests casos on la notació ajuda a anticipar el que passarà abans de provar-ho.
En la pràctica, el procés és lineal: recorro les taules de dalt a baix passant per totes les possibilitats i marco les que em semblen interessants. Després combino els llençaments que m’han agradat amb les recollides que m’han agradat. Fer la combinatòria completa de totes les recollides amb tots els llençaments seria inviable, però passar per totes les opcions una per una és el que permet que res quedi fora del radar per desconeixement. Hi ha figures que trobo així que d’una altra manera no hauria ni imaginat, perquè el cos té tendència a repetir el que ja sap i el sistema obliga a sortir d’aquest circuit.
El sistema va néixer amb el diàbolo i el vaig extrapolar a la resta de props perquè la lògica és la mateixa: el que canvia és l’anatomia de cada objecte i les propietats específiques que en deriven. Les boles no tenen orientació rellevant perquè són esfèriques, mentre que les masses i els anells tenen tres posicions clares en l’espai i cadascuna genera un comportament diferent en creuar els plans de simetria del cos. Documentar aquestes diferències és el que fan les taules de cada prop.
Les taules es poden descarregar a la store de troposfera.xyz de forma gratuïta, o amb una donació si es vol donar suport al projecte. La documentació tècnica de cada prop, amb els dibuixos de les orientacions XYZ i les combinacions específiques, la trobareu al Juggling Research.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.