Un gir a la passing de diàbolo Geometries i recerca tècnica

Durant la recerca de Dame du Cirque hem dedicat una part important a explorar geometries de passing que no partien de la línia recta entre dos malabaristes. En el passing de diàbolo, la posició més habitual és un malabarista al costat de l’altre, sempre passant en la direcció que el diàbolo s’accelera. Una de les línies tècniques que hem volgut explorar és la possibilitat de tenir patrons que girin sobre si mateixos, o canviar de perspectiva si els dos malabaristes poden treballar en angles de 90 graus, ja que Dame du Cirque és un espectacle amb 270-360 graus de visibilitat.

Una de les línies que hem explorat és la lateralitat. En el malabar, la mà dominant és la que porta el pes de la tècnica, la que llança i rep amb més precisió, i tota la pràctica es construeix des d’aquest eix. En Dame du Cirque, els dos canviem constantment de costat durant l’espectacle, fent servir la mà dreta i l’esquerra de manera alternada, de manera que cap de les dues es fixa com a dominant. Aprendre a fer diàbolo amb la mà no dominant és un procés llarg, i incorporar aquesta ambidextria al cos necessita anys de pràctica constant fins que la tècnica passa a ser mecànica pura.

Una altra línia és la rotació del patró, com es fa molt sovint amb el passing de masses. Si un dels malabaristes agafa el diàbolo amb les mans i atura cada llançament per canviar l’angle d’origen, l’altre, en aquest cas la Teresa, s’ajusta a la nova posició i el cicle es reprèn des d’un front diferent, generant figures que recorren els 360 graus sense trencar el flux i amb una lectura escènica on l’espectador no pot anticipar la trajectòria dels objectes perquè el front canvia constantment. Hi ha figures on les dues línies convergeixen, com el rellotge de 2 diàbolos a 90º, on lateralitat i rotació treballen alhora.

Una part d’aquesta recerca ha portat el Dídac a desenvolupar una adaptació del siteswap per a diàbolo, un sistema de notació que permet escriure trucs especificant quina mà fa passar el diàbolo per la corda, quina mà tira a l’aire, i com es gestionen els moviments de corda a corda. La notació existent de siteswap no contemplava la lateralitat, i sense una manera d’escriure-ho no es pot sistematitzar el que explorem. Tot aquest tipus de treball està recollit a Juggling Research.

El circ i els malabars són disciplines on la constància és la condició de tot el que ve després. Els espectacles que tenen tècnica nova porten darrere un procés madurat durant anys, de sessions, de figures que s’abandonen i es reprenen, de decisions sobre quina tècnica porta a l’escenari més tensió escènica. La recerca de Dame du Cirque va durar anys, i el que veieu als vídeos és el resultat d’aquest procés.

Si esteu interessats en la recerca de passing i sharing de diàbolo, aquí podeu trobar tot el material que hem generat al voltant d’aquest treball.