Un slap, batzac en català, és fer girar un pal amb un cop sec quan ja és a l’aire després d’haver-lo llançat. Són trucs curts i dinàmics que acostumen a funcionar com a accent dins d’un moviment més complex.
Hi ha tres moments clars. Primer, el llançament. Segon, la lectura del vol per situar el punt de contacte. Tercer, el cop que canvia el sentit i envia el pal de tornada cap a la mà. Quan surt bé, és nota.
Slap 1
Mitg mitg
Slap 2
De flat a invertit
Com practico i on faig servir els batzacs
Començo amb llançaments baixos, mirada al punt de contacte i atenció en tot el recorregut del moviment, sobretot en en del moment del contacte. Faig sèries de 10 repeticions per fixar el moviment. Treballo amb totes dues mans; si la mà no dominant no me surt tant bé, li dedico més temps.
Quan em surt bé la majoria de vegades, integro el slap (batzac) en trucs que ja tinc sòlids i que tenen dosos lliures: ritmes com 423, (4x,2)* o fins i tot 522.
El slap funciona com un accent curt. Sovint entra a contratemps, com a la música: accentua un temps feble després d’un buit al temps fort, desplaçant l’atenció sense trencar la pulsació.
Principis de treball
- Timing del cop. Entra quan el pal ja està en vol i se’n veu clarament el camí; el pots fer a l’inici, a mig recorregut o a prop de la recepció.
- Intensitat i direcció. Cop curt i encarat: suficient per canviar la trajectòria o accelerar el retorn, sense treure el pal de línia.
- Mà i canell. Mà relaxada i canell viu: toca i retira’t de seguida perquè el pal torni net cap a la mà.
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.