Durant el curs 2020-2021, vam formar part del programa Creadors EN RESiDÈNCiA, una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per apropar la creació contemporània als instituts públics de secundària. Vam treballar amb els estudiants de 3r i 4t d’ESO de l’Institut Comas i Solà, situat a Trinitat Vella, amb l’acompanyament dels professors Joaquim Cubarsí Romans i Ruth Pleguezuelos, i la mediació de Marissa Paituví, de La Central del Circ.
EL NUCLI DEL PROJECTE
Malabarisme per connectar i transformar
En Residència va començar amb una idea clara, que el malabarisme servís per connectar amb l’entorn i per treballar en grup, i des d’aquell punt de partida vam anar ajuntant els malabars amb el vídeo i amb el disseny web.
Les decisions que van donar forma al projecte les vam prendre en conjunt, i vam fer servir els espais del barri com a lloc de treball, de manera que Trinitat Vella va passar a ser el seu punt de trobada i d’expressió, on compartien el que anaven fent i provaven coses plegats.
Reflexions sobre la publicació de contingut
El vessant digital
Un dels objectius principals era canviar l’actitud que hi tenien, perquè d’Instagram, de YouTube i de Twitch en són usuaris cada dia, i gairebé cap les havia fet servir mai de manera activa. Vam dirigir els esforços cap al web, que és una eina que en un futur els pot ser útil.
Vam muntar un lloc web col·laboratiu amb WordPress on vam anar recollint els vídeos, les fotografies i les reflexions del projecte, i allà van veure per dins com s’ordena un espai digital i com s’hi treballa, que és una manera de fer que els servirà en qualsevol feina.
Amb això van passar de consumir a entendre com funcionen aquestes eines, i van guanyar autonomia per ordenar i presentar les seves idees, i per a nosaltres aquell canvi val més que qualsevol altra cosa que en va sortir del projecte.
Autosuficiència
Construïm el nostre propi material
Durant el projecte els entusiastes van seguir un tutorial d’en Dídac per dissenyar i fabricar els seus propis bastons de diàbolo, i haver-se’ls fet ells els va acostar als malabars d’una altra manera, perquè el material va passar a ser seu de veritat.
Des d’aleshores van tractar l’equipament amb més cura, i els malabars van passar a ser una cosa que portava feina seva a dins.
Col·laboracions al Galliner
El diàbolo com a joc col·laboratiu
Durant el projecte ens va cridar l’atenció l’afició que tenien per les batalles de galls de rap, unes competicions d’improvisació que van molt entre els joves i que fomenten l’enginy i la creativitat, tot i que sovint hi surt un component de confrontació, de menyspreu i de rivalitat molt marcat.
D’aquella dinàmica en vam agafar el que ens servia i la vam girar cap a la col·laboració amb el Mosaic, un joc amb diàbolo que es juga en grup i que demana espontaneïtat i confiança, i que manté el punt de joc i de desafiament que a ells els atreia de les batalles.
Van veure que el que proposa el company no s’ha de superar, i que si l’agafes i hi poses el teu granet en queda alguna cosa que és de tots. Les ganes de competir ja no hi eren, el Mosaic havia arribat per ajudar-los a cooperar, sumant en comptes de deixar algú enrere.
Col·laboracions al Paper
El barri a través del diàbolo
La gent de YANA, una revista especialitzada en malabars, es va interessar pel treball de la Teresa i es van reunir per veure col·laboracions possibles. Durant la conversa els va parlar del projecte que fèiem a En Residència i de com es podia fer servir el diàbolo com a lent d’una càmera d’un sol ús, el Magnifying Diabolo, i d’aquí va sortir la idea de posar-ho en pràctica amb els entusiastes.
Amb aquest sistema fotogràfic els entusiastes van sortir a fotografiar Trinitat Vella, i mirar a través de la càmera i del diàbolo els convidava a mirar detalls, indrets i llocs que sempre havien vist i en què no s’havien fixat mai. Un cop revelades, vam enviar les fotos a YANA i les editores en van triar unes quantes per publicar-les amb un tutorial al costat per muntar-se el kit i fer les fotos a través del diàbolo, per si altres malabaristes d’arreu del món volien fer el mateix exercici.
Col·laboracions al Carrer
Del procés a l’acció
Quan agafem un projecte d’aquestes característiques intentem evitar que les presentacions finals siguin obligatòries, ja que portar algú a escena en un moment de fragilitat no sempre és positiu, i per a nosaltres el procés i el blog ja formaven part del resultat. Documentar el procés, gravar els vídeos, editar-los i publicar-los al WordPress ja és una forma de materialitzar el projecte, i complien de sobres els objectius que ens havíem proposat.
Tot i no pensar que calgués portar-ho a cap escenari, un dia se’ns van atansar per demanar-nos actuar al barri, i després de donar-hi un parell de tombs els vam proposar sortir amb el joc de Mosaic per diversos espais de Barcelona. La Marissa, que era la mediadora del projecte, es va encarregar de gestionar els permisos i d’aconseguir bicicletes per a tothom, i l’últim dia del projecte vam organitzar tres actuacions itinerants a punts diferents de la ciutat.
La iniciativa havia nascut d’ells, i des del dia que ens la van venir a demanar fins a l’últim, anant amb bicicleta d’un punt a l’altre de la ciutat, van dur una idea seva fins al final, i allà s’hi veia tot el que havien canviat, com s’hi havien compromès, amb ganes de col·laborar i fer equip.
Un projecte col·laboratiu fet possible gràcies a moltes mans
Aquest projecte no hauria estat possible sense la participació i el compromís de:
- Entusiastes: Els estudiants de l’Institut Comas i Solà, pel seu entusiasme i dedicació.
- Equip docent: Joaquim Cubarsí Romans i Ruth Pleguezuelos, per la seva guia i suport continu.
- Mediació: Marissa Paituví, des de La Central del Circ, per connectar i dinamitzar.
- Institucions: Programa En Residència, impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), per donar espai i veu al projecte.
- Fotos: Teresa Santos
Gràcies a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible.
