Sessió d’improvisació amb el diàbolo en què el moviment i el so es troben com qui seu a la mateixa taula: el cos busca el pols, l’objecte respon amb ecos que reboten i s’entrebanquen. Els retards canvien de direcció i obliguen a afinar l’escolta; quan l’ona torna, el braç ja prepara el següent pas perquè el fil no es trenqui i la seqüència respiri.
El treball se centra en moviments sincrònics i flippers, que demanen una precisió que no ofega el joc. Sostenir el gest al límit perquè el pes quedi un instant suspès, deixar-lo caure i recollir-lo en el temps just. Les microparades serveixen per recalibrar alçada i tensió, i els canvis de rumb dibuixen una trena neta que es manté viva mentre el ritme interior no es perd.
Rebota
Dos cops i torna-hi,
l’eco, rebota
jo, paro i penso.
Una pausa petita,
El soroll es fa record,
el temps s’obre.
Les ones toquen pedra,
el diàbolo fa via,
la pell diu sí.
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.