Sis setmanes a La Central del Circ, distribuïdes en tres blocs de dues setmanes cadascun dins del programa En Fabricació, un programa de residències de creació que dona temps i espai a projectes en procés per avançar en condicions de treball reals, sense la pressió d’una estrena immediata ni la dispersió que comporta combinar assajos amb tota la resta.
Durant aquestes residències vam treballar amb Gustavo Hjerl, que a Dame du Cirque no fa malabars sinó que toca la guitarra, el baix i balla, i el seu rol dins de l’espectacle és el clima, la percussió ambiental i sonora que envolta el passing de diabolo constant entre els dos intèrprets i que construeix l’atmosfera des de la qual la peça respira. Hi ha un moment a l’espectacle que és muntanya, que és natura en el sentit físic de la paraula, un moment on el pes de l’entorn s’imposa sobre els cossos que hi treballen, i el Gustavo és qui sosté sonorament aquest espai, qui el fa possible des de la música en directe.
A l’escalada, obrir una via significa trobar un camí possible per un terreny que no el té marcat, cercar la seqüència de moviments que travessa la roca d’una manera que fins aquell moment no existia, i nosaltres fem el mateix amb el diabolo: les seqüències de passing que travessen Dame du Cirque funcionen com a rutes, com a camins que es van descobrint a mesura que es proven, i el so les condiciona d’una manera que no és decorativa sinó estructural, perquè canvia el ritme amb el qual es pren la decisió de llançar, canvia el pes que se li dona a cada seqüència, canvia la relació entre els dos cossos que comparteixen l’objecte en tot moment. Treballar amb el Gustavo en residència ens va permetre provar aquesta relació amb temps, repetir les mateixes seqüències amb variacions sonores i entendre com el clima afectava les vies d’una manera que en assajos puntuals és difícil de llegir amb precisió.
Dame du Cirque és un espectacle de passing constant, cinquanta minuts en els quals el diabolo no s’atura i la tècnica és completament compartida entre els dos intèrprets amb el mateix nivell d’implicació, i aquesta estructura exigeix un tipus de confiança que es construeix amb temps i repetició, de la mateixa manera que dos alpinistes que obren una via junts han de saber exactament com es mou l’altre abans de confiar-li el pes del cos en un moment crític. Les residències En Fabricació van ser el lloc on vam poder construir aquesta confiança amb el Gustavo, integrant la seva presència escènica dins d’una peça que fins aleshores havíem assajat principalment en la dimensió dels malabars i del moviment.
Vam comprar una bateria durant una de les residències, una decisió pràctica que va tenir un impacte directe en les condicions de treball perquè tenir l’instrument disponible a l’espai, sense dependre de cap logística externa, va canviar la manera com podíem assajar, va permetre repetir i variar sense interrupcions i va fer que les sessions amb el Gustavo tinguessin una continuïtat que d’una altra manera hauria estat difícil de sostenir.
La Mariachiara Freddura va fer una sessió fotogràfica durant una de les setmanes, treballant a partir del que ja havíem provat i amb una atenció a la manera com treballem físicament que fa que les imatges no siguin una selecció de moments bonics sinó una lectura del que el cos i l’espai estaven sostenint en aquell moment. La documentació ens interessa com a eina de procés, com una manera de veure des de fora el que passa quan estàs dins, de comparar, de rellegir decisions que en el moment de prendre-les no sempre es poden avaluar amb distància, i les fotos de la Mariachiara compleixen exactament aquesta funció dins del nostre procés de creació.
El programa En Fabricació de La Central del Circ dona suport a projectes que estan en un punt del procés on el que necessiten és temps de treball continuat, uns sèrie blocs separats que permeten assajar, deixar reposar, tornar amb una altra mirada i continuar des d’un lloc diferent del que s’havia deixat. Per a Dame du Cirque, que és una peça que treballa amb la relació física entre dos cossos i un objecte compartit i amb la dimensió sonora com a estructura dramàtica, aquest format va ser el que necessitàvem per avançar en els aspectes que no es resolen en una setmana d’assajos intensius.
La Central del Circ és un espai que entén el circ com una disciplina artística amb el seu propi rigor i les seves pròpies necessitats, i el programa En Fabricació reflecteix aquesta comprensió en la manera com estructura el suport, donant temps real i condicions de treball concretes en lloc d’una vitrina on mostrar resultats. Per a nosaltres, haver pogut treballar allà durant sis setmanes repartides al llarg de l’any ha estat una part fonamental del procés de Dame du Cirque, i el resultat no és un espectacle acabat sinó un projecte que ha avançat amb una solidesa que sense aquest suport hauria estat una via més dificil.
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.