Últimament ens truquen per actuar amb Dame du Cirque al carrer, i l’última proposta ha estat el Trengo Festival, organitzat per Erva Daninha a Portugal. Dame du Cirque és un espectacle pensat per a sala, i portar-lo a l’exterior implica assumir condicions que un teatre no té: el vent afecta la tècnica del passing, el sol entra als ulls en els moments més delicats, la llum canvia com es llegeix cada figura, i hi ha escenes íntimes que cal repensar quan l’espai és obert. En un espectacle tècnic com aquest, on la fragilitat és part del material, cada actuació a l’exterior porta inscrita la possibilitat del pla B.
Al sud d’Europa, la programació de circ en sala és escassa, i si vols girar els teus projectes has de circular a l’exterior. Un projecte que neix per a sala i acaba circulant majoritàriament a l’exterior és un altre espectacle del que es va construir, i les decisions que es prenen per fer-lo funcionar en espais oberts deixen la seva empremta sobre la identitat de la peça.
Això és comú a molts projectes del sector, que han de buscar l’equilibri entre la seva proposta artística i les possibilitats de circulació. Quin efecte té això sobre els projectes que es fan? El mercat acaba determinant quins espectacles es construeixen i com? Al final el format ens encotilla, una manera de fer que, per sort, cada cop es va ampliant i obrint cap a nous formats; acceptar aquest tipus de propostes ajuda a veure que formats que en principi no es programarien per un espai funcionen, i el públic està més preparat que molts programadors que no arrisquen.
Nosaltres normalment triem adaptar-nos, i el Trengo és un exemple d’això, un festival que se la juga, que arrisca amb la programació i proposa les condicions per actuar amb dignitat tot i les limitacions de ser tot al carrer, on s’hi poden veure propostes interessants en aquest sentit. Hi ha festivals que fan aquesta feina amb cura, i reconèixer-ho forma part de la conversa sobre com es programa el circ al sud d’Europa.
Amb projectes que poden ser flexibles com Dame du Cirque hem presentat l’espectacle en escenaris molt diferents: sales, places, festivals a l’aire lliure, espais patrimonials, cabarets, i cada context transforma la peça d’una manera que no es pot anticipar fins que hi ets, perquè els espectacles estan fets per ser vistos i cada espai nou revela alguna cosa del projecte que l’espai anterior no havia mostrat, i aquesta capacitat d’adaptació és part del que la fa viva.
Fotos de la nostra actuació al Trengo per Miguel Oliveira.
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.