La música i el joc es modelen l’un a l’altra de maneres subtils, perquè els ritmes i les textures que sonen empenyen cap a figures noves, i el so i la trajectòria del diàbolo s’acaben influint mútuament. Improviso amb música generativa en temps real, i aquestes improvisacions porten a llocs inesperats, on apareixen patrons i textures nous.
Gravo cada vídeo en menys de trenta minuts, amb la música feta en temps real perquè inspiri els moviments i les decisions que prenc a l’aire, i la càmera recull la interacció crua entre el so i el moviment. D’aquestes sessions surt la base de Polychromatic Void, on la investigació continua cap a noves formes de composició audiovisual.
La sèrie documenta un procés en què faig la música i les rutines de malabars alhora, deixant que l’una influeixi i estructuri l’altra, sense jerarquies ni guions previs.
Suspension Time
En aquesta primera gravació tinc el diàbolo a la mà, la música de companya i una càmera que registra els moments tal com apareixen, sense cap estructura definida abans, perquè vull observar com conviuen el moviment i el so. Cada sessió és una manera de descobrir textures, pulsacions i relacions entre les dues pràctiques, i aquesta indaga el temps i l’equilibri.
Flotant
Una forma s’obre,
no sap si
quedar-s’hi.
Una corda, un so,
una línia breu, estirada.
S’escolta.
Es perd.
S’hi torna.
Hand Fan
Exploro sense pressa un combo curt de diàbolo, que comença amb un gest senzill i es va desplegant amb girs, variacions de ritme i parades que s’encadenen com els fragments d’una idea que encara s’està formant.
Silab ic
Un toc i cau,
fes i des fes
Gira treu,
atreu la veu
Un ras i sec
crit.
Ja en tens part,
treu-ne el pes.
Surt lent,
suculentament
trencant el temps.
Spiral Release
És una composició curta, amb gestos que s’estiren i es retallen, on encadeno en espiral suspensions, soltes de pal, grinds i altres figures, mantenint una tensió suau amb derivacions que no es tanquen. Dels grinds en parlo a l’article sobre els grinds de diàbolo.
En suspens
Una torsió que no gira,
la mà no decideix,
l’objecte proposa.
alguna cosa vol caure
però no troba lloc.
Magic Sunset
Investigo amb el diàbolo durant la posta de sol, i la música que sona al vídeo és la que escolto mentre vaig fixant la rutina, un paisatge sonor que fluctua i rebota, que em traspassa i contamina el meu joc. Els rebots que es perden en la llunyania i les textures granuloses apareixen tant a la música com al joc, i amb tot això construeixo una seqüència.
Fins que la llum deixi
M’hi poso.
La memòria se m’activa.
La música obre escletxa.
El so arrossega records.
El moviment,
el moviment surt,
surt de dins.
Li costa.
Les mans responen.
La corda vibra,
el diàbolo marca el temps.
La llum baixa, abdicant del seu protagonisme.
S’hi està bé,
tot s’esvaeix,
poc a poc,
sense presses,
Sense final…
Demà tornarà.
Side by Side
Gravo una rutina centrada en la repetició d’oscil·lacions laterals, amb desplaçaments continus a banda i banda del cos. El moviment surt de l’eix i evita la línia habitual del diàbolo, cosa que obre fronts nous a molt poca velocitat, i els canvis són subtils i s’acumulen sense arribar a fixar cap patró.
Hi torna
Fluctua,
i es repeteix en la distància,
gra a gra,
germinen pensaments.
Se’n va, hi torna
una idea, un concepte.
l’abandona.
Ara ve de sota,
gota a gota
una idea reflota.
Silenci.
Don Flamingo
El diàbolo traça òrbites inusuals a ritme lent i amb un bàtec orgànic, com un tren que avança a càmera lenta, i escolto els rebots amb temps, de manera que les conseqüències marquen rutes noves. Quan la trajectòria entra al costat fosc, el cos modula l’equilibri i la sonoritat s’endolceix. Faig servir pistons que empenyen i recullen amb delicadesa i retarden cada canvi de direcció perquè la línia es mantingui viva, i els darksides sorgeixen com a continuació del trajecte, de manera que el diàbolo travessa l’ombra i torna a la llum amb una lentitud sostinguda, mentre el pes i la inèrcia dibuixen la corba.
Dibuix al vent
Dos cops i deriva,
El rebot s’allarga,
La roda respira.
Pistons que mouen,
El pes cedeix,
La via és blana.
Costat fosc que crida,
Silenci que acompassa,
El viatge continua.
Sync Flippers
Improviso amb el diàbolo, i el moviment i el so es troben com qui seu a la mateixa taula, perquè el cos busca el pols i l’objecte respon amb ecos que reboten i s’entrebanquen. Els retards canvien de direcció i m’obliguen a afinar l’escolta, de manera que quan l’ona torna el braç ja prepara el pas següent perquè el fil no es trenqui. Em centro en moviments sincrònics i flippers, que demanen una precisió que no ofegui el joc, i sostinc el gest al límit perquè el pes quedi un instant suspès, el deixo caure i el recullo en el temps just, amb microparades per recalibrar l’alçada i la tensió. De la figura sola en parlo a l’article sobre els flippers de diàbolo.
Rebota
Dos cops i torna-hi,
l’eco, rebota
jo, paro i penso.
Una pausa petita,
El soroll es fa record,
el temps s’obre.
Les ones toquen pedra,
el diàbolo fa via,
la pell diu sí.
Slow Spirals
El moviment i el so comparteixen taula com en una conversa que no té pressa, a ritme lent i amb un bàtec suau. Les espirals s’estiren fins a aprimar-se i el traç circular deriva sense tancar-se, mentre la música, que evoluciona a poc a poc, convida a escoltar els marges del gest, allà on el pes vacil·la i la inestabilitat es torna aliada. Allargo cada moviment fins que trontolla i torna a lloc, sostenint el gest al límit perquè el diàbolo proposi, i les torsions demanen tacte i respir, ja que el bàtec intern regula cada entrada i sortida del cercle.
Per fricció
Dos girs i calma,
El bàtec s’eixampla,
La línia s’allarga.
Poca velocitat,
Equilibri precari,
El tacte s’encén.
A tocar de la caiguda,
Tot pot fugir en un instant.
Com la vida,
Aquesta vida que tu tens,
Que tots tenim,
Que compartim.
Flat Orbits
Practico en un lloc recollit, on el moviment i el so es troben sense pressa i els aires freds que venen del nord anticipen una calma tensa. El cos busca un pla estable i el diàbolo hi respon amb línies nues, mentre el so acompanya de lluny i jo continc el pols amb la pell freda. Faig òrbites planes i llançaments sense gir, amb alçades curtes, retorns horitzontals i aturades breus per respirar i reajustar, i quan l’eix cedeix el corregeixo amb tacte, amb la fricció justa i la mà suau, perquè el pla es mantingui llegible i la línia neta.
Dibuix al vent
Visualitzo esbossos a l’aire
que descarto,
Idees…
Idees que
organitzo i,
s’esborren abans d’existir.
però un brot del res
busca el seu lloc.
Torno a començar,
per dins:
ordre
barrina,
desordre
ruïna,
dissoldre
rutina.

Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.