Treballant amb les cartes de transició de Diàbolo

El siteswap de diàbolo ja uns anys que existeix la gent del Diabology va fer una gran feina que funciona en moltes ocasions, però parteix de tractar el diàbolo com uns malabars d’una sola mà, on la corda fa de manipulador únic.

Aquesta simplificació té un preu, perquè deixa fora les llançades paral·leles i els patrons on un diàbolo surt i torna a la mateixa mà. Jo vull poder escriure això, i per aquí va la notació que vaig desenvolupant.

El siteswap de diàbolo ja existeix i funciona per a moltes coses, però parteix de tractar el diàbolo com uns malabars d’una sola mà, on la corda fa de manipulador únic. Aquesta simplificació té un preu, perquè deixa fora les llançades paral·leles i els patrons on un diàbolo surt i torna a la mateixa mà. Jo vull poder escriure això, i per aquí va la notació que vaig desenvolupant.

Els números es comporten igual que en el siteswap de sempre, i hi afegeixo una F darrere del número quan la llançada va per la corda, una Forced Bounce Throw. Tres diàbolos baixos són 33F, un 3 que va per l’aire i un 3F que va per la corda. Amb les dues mans dins de la notació, cada llançada diu d’on surt i on va a parar, i no cal donar per sabut res del que fan els bastons.

Escrivint patrons d’aquesta manera vaig veure que el diàbolo té més estats que alt i baix, i que es pot passar d’un estat a un altre sense aturar el patró. Les cartes de transicions són el mapa d’aquests passos, quins estats hi ha per a cada número de diàbolos i quina seqüència et deixa a l’estat del costat.

Per trobar-los escric els estats en binari, a mà, en un full. Cada estat queda com una cadena de zeros i uns que diu, temps a temps, si hi ha un diàbolo que baixa o si el temps queda buit, i buscar una transició és buscar la seqüència de llançades que et porta d’una cadena a l’altra sense que en cap moment et coincideixin dos diàbolos al mateix temps. Moltes de les que surten són correctes sobre el paper i impracticables quan les poses en pràctica, i aquestes cauen de seguida.

Amb dos diàbolos, 31F i 13F són el mateix patró en dos estats diferents. Per anar de 31F a 13F hi ha 33F03F, i per tornar de 13F a 31F hi ha 30. Escrit sencer queda 31F 31F 31F, 33F03F, 13F 13F 13F, i a l’inrevés 13F 13F 13F, 30, 31F 31F 31F.

Les transicions també aguanten soles com a figures. 33F03F i 30 encadenats un darrere l’altre es giren tal qual, sense cap patró que els sostingui als extrems, i això multiplica el material que surt de cada carta.

De transicions possibles n’hi ha més de les que hi ha a les taules. Hi he posat les que respecten més el moviment natural del diàbolo, sense cap llançada paral·lela i mirant que una mà llanci sempre a l’aire i l’altra a la corda. La notació les admet, les paral·leles, i per això la faig així, però a les cartes he triat el que es pot girar sense barallar-s’hi.

Tampoc les he buscat totes. He fet les escales i alguns patrons obvis, que probablement són els més útils per començar. Si algú necessita una transició concreta o un siteswap concret, 3up, 4up, 5up, o de 3up a baix, que escrigui a community@troposfera.xyz, i si troba una manera millor de canviar d’un estat a un altre, també.

Com es fan servir les cartes

Les taules van de dos a cinc diàbolos i cadascuna és una escala d’estats. Amb dos diàbolos va de 3005F a baix fins a 9003F00 a dalt, passant per 13F, 31F, 53F00 i 7001F. Amb tres, de 15F fins a b001F. Amb quatre, de 17F fins a f001F. Amb cinc, de 19F fins a j001F. Entre cada esglaó hi ha la seqüència que et deixa a l’esglaó del costat, i sovint n’hi ha més d’una.

Es poden treballar els ritmes i les alçades amb menys diàbolos i pujar de número després, que és la manera d’entendre com es mou un estat abans de tenir les mans plenes. Els números canvien, la lògica del canvi d’estat no.

La manera d’utilitzar-les demana calma, un pas cada vegada, sense encadenar-ne quatre de seguits perquè la taula els posa junts. Anar de pressa multiplica els errors i amaga on és el problema quan alguna cosa no acaba de sortir, i per això prefereixo insistir en una sola transició fins que surt neta.

També val la pena practicar cada pas en les dues direccions, pujant i baixant l’escala. La seqüència que et porta de 31F a 13F no és la mateixa que et torna, i tenir-les totes dues és el que et permet moure’t amunt i avall enmig d’una sèrie sense haver de tornar a començar.

Tres exemples de transicions

El primer exemple és l’escala de tres diàbolos sencera. El segon travessa la frontera entre asincrònic i sincrònic. El tercer baixa d’estat seguint 72, 93F00, 75F000 i 3F.

Això és una part de la notació. La resta és al web, i va creixent a mesura que apareixen estats que encara no tenien nom.

Els malabaristes de pilotes o de maces escriuen el que fan, s’ho passen entre ells i s’entenen sense haver-se de veure. Amb el diàbolo això encara no passa, i per això vaig desenvolupant un siteswap per a diabolistes que no deixi fora la notació que ja fan servir els altres objectes. Les cartes de transicions són la part d’aquesta feina que ja es pot fer servir a l’entrenament.

Buscant per aquí vaig veure que el diàbolo té més estats que alt i baix, i que es pot passar d’un estat a un altre sense aturar el patró. Aquesta és la part que les cartes ordenen, quins estats hi ha per a cada número de diàbolos i quina seqüència et porta de l’un a l’altre.

Els números es comporten igual que en el siteswap de sempre, i hi afegeixo una F darrere del número quan la llançada va per la corda, una Forced Bounce Throw. Tres diàbolos baixos són 33F, un 3 que va per l’aire i un 3F que va per la corda.