
Escollir el primer joc de pilotes de malabars pot semblar senzill, però en els últims anys hi ha moltes opcions i variants, i les preguntes que solen aparèixer són les mateixes, quina és la millor, quin és el tamany adequat, quin pes és el correcte, podré agafar-ne tres en una mà? Al llarg del temps…

Jugar amb malabars es tracta de focus, ritme i la connexió entre la ment i el cos. Al llarg dels anys, he experimentat amb diferents tipus de música per donar suport a la meva pràctica, des de ritmes electrònics ràpids fins a pistes de lofi més relaxades. Tanmateix, la música ambient sempre aconsegueix establir el…

El diàbolo, sovint escrit erròniament com “diablo,” és un element de circ i malabarisme reminiscent del iò-iò xinès. La seva estructura inclou un eix connectat a dues copes en forma de rellotge de sorra, amb nafres al mig, fixades per un cargol amb arandela a cada extrem. Certs models, com Sundia, poden incorporar components addicionals…

El diábolo adequat ho canvia tot. En aquest post, analitzo models d’Amazon i Decathlon, comparteixo els que faig servir i exploro per què és important invertir en equip de qualitat i donar suport a botigues especialitzades.

He anat a FiraTàrrega diversos anys, amb projectes meus, a l’espai Pro. A la fira hi passen coses bones, però la dinàmica és la que és: converses curtes, pressa, gent “a vendre” i tu també intentant sobreviure en el mateix soroll. Costa molt que un contacte sigui sòlid. I després ve la segona part: quan…

Endinsem-nos en la terminologia del diàbolo i abordem un terme que ha despertat la curiositat de molts: ‘Vertax’ o ‘Vertical Axis Diabolo,’ també conegut com a ‘Excalibur.’ Al llarg dels anys, s’ha caracteritzat com un estil en què el diàbolo es ‘gira verticalment’ i es fa girar constantment en una posició vertical. Tanmateix, suggerim un…

He dedicat molt de temps a explorar el món del diàbolo, fixant-me en els detalls que fan que aquesta pràctica sigui tan captivadora. Els diàbolos amb rodament aporten una novetat, amb girs més llargs i moviments més fluids. Però després de provar-los, em faig una pregunta constant: encara són diàbolos? Deixa’m explicar per què. La…

Quan treballo amb el diàbolo apareixen línies que es desfan en l’instant mateix de produir-se. Són traces breus, pinzellades suspeses en l’aire que, malgrat la fugacitat, construeixen una presència sostinguda i alimenten una memòria corporal que opera més enllà de la mirada. La repetició hi afegeix matèria sensible: sedimenta sense registre visual i continua creixent.…

Seleccionar el diàbolo perfecte pot ser complicat, especialment amb tantes opcions disponibles. Avui m’agradaria centrar-me en el Sundia Evo. Fa almenys 10 anys que utilitzo Sundia, i comparar diàbolos m’ha ajudat a entendre què m’agrada quan faig malabars. Sempre hi dedico temps, així que he pensat que podria ser útil per a algú si escric…

En diverses ocasions m’he trobat amb propostes que vénen acompanyades d’una advertència: el pressupost és insuficient, no es pot cobrir tot el caixet, caldrà estrènyer el cinturó. I cada vegada em pregunto si qui em fa aquesta proposta entén el que significa viure de l’art. Hi ha fires que no paguen el caixet complet d’una…

Sortir d’una escola de circ vol dir abandonar una estructura que ha regulat el teu temps, l’espai i, segons com, la mirada i la manera com s’entén l’art. Quan això s’acaba, queda un espai carregat d’eco. Un lloc sense marc on el cos conserva maneres de fer que ja no poden mantenir cap relació amb…

Portar el material de malabars a l’esquena és un fet si ets malabarista, i des que vaig començar a practicar m’he fet un fart d’anar pel món amb ells al darrere: pavellons, espectacles, entrenaments als skateparks i places, i amb el temps he anat ajustant com ho organitzo fins a arribar a una configuració que…

Entrenar al carrer és una part de la cultura dels malabars, de la mateixa manera que el skate, el breakdance o l’acrobàcia han construït la seva identitat en l’espai públic, fora de les institucions i dels espais dissenyats per al consum. Jo entreno al carrer des que vaig començar, i la plaça o el parc…

Com a jugador de diàbolo, sempre estic a la recerca de nous materilas. M’agrada provar diferents estris, incloent-hi aquells que jo mateix faig, per ajudar-me a determinar què prefereixo usar a l’hora de fer malabars i per què ho uso durant actuacions i entrenaments. Recentment, vaig tenir l’oportunitat de provar el Sundia EVO G2 taronja,…

El món de l’art sovint flirteja amb la competició, cada cop veiem més dance-offs, concursos de pintura, formats de talent show, i en el diàbolo també han guanyat presència els battles, amb dues persones cara a cara i una lògica de superar l’altra. A mi el diàbolo és art i ofici, estil, temps, decisió fina,…

Durant anys, el circ ha anat evolucionant, i amb ell també la manera com ens hi referim. Avui és habitual utilitzar el terme circ contemporani per parlar de propostes que s’allunyen del format tradicional, que obren espais nous de treball, de llenguatge i de presentació. Aquesta etiqueta, però, s’arrossega des de la dècada dels setanta,…

Amb el temps, m’he anat trobant dins processos que no busquen culminar en un efecte ni sostenir l’atenció a través d’una proesa tècnica. Són peces que creixen des d’una escolta diferent, més centrada en la relació amb el moviment, la matèria i l’espai. El circ n’és el nucli, un llenguatge viu, obert a ser travessat,…